Endevinalles

ENDIVINALLES

Salimos cuando anochece,
nos vamos si canta el gallo,
y hay quien dice que nos ve
cuando le pisan un callo.

Siempre quietas,
siempre inquietas;
dormidas de día,
de noche despiertas.

Muchas lamparitas
muy bien colgaditas,
siempre encandiladas
y nadie las atiza.


Un platito de avellanas
que de día se recogen
y de noche se desparraman.

Somos más de mil hermanas
que bajo el mismo techo vivimos,
por la noche estamos de fiesta
y por el día dormimos.

(Las estrellas)

Sin ser rica tengo cuartos
y, sin morir, nazco nueva;
y a pesar de que no como,
hay noches que luzco llena.

Me escriben con cuatro letras,
significo claridad,
si me quitan una letra
una queda y nada más.

Toda mi vida en un mes;
mi caudal son cuatro cuartos
y aunque me ves pobrecita
ando siempre muy alto.

La noche tiene un ojo,
un ojo de plata fina
y usted será muy flojo,
muy flojo, si no adivina

Por las barandas del cielo
se pasea una doncella
vestida de azul y blanco
y reluce como estrella.

Tan redonda como un queso,
nadie puede darle un beso.

(la luna)

Soy un señor encumbrado,
ando mejor que un reloj,
me levanto muy temprano
y me acuesto a la oración.

Una gran moneda dorada
que vale mucho
y por la que no pagas nada.

Doy calorcito,
soy muy redondo,
salgo prontito
y tarde me escondo.

Redondo, redondo
como un pandero,
quien me toma en verano
debe usar sombrero.

De día yo me levanto,
de noche a la cama voy,
tiño de rojo el ocaso,
¿a qué no sabes quién soy?

Alumbra sin ser candil,
algunas veces nos quema,
al atardecer se duerme,
por la mañana despierta.

Dicen que soy rey y no tengo reino;
dicen que soy rubio y no tengo pelo;
dicen que ando y no me meneo;
arreglo relojes sin ser relojero.

(el sol)

Comienzo la luna,

termino el sol,

estoy en el cielo

y en la tierra no.

(la ele)

¿Qué cosa es esa cosa
que entra en el río
y no se moja?


(Los rayos del sol)

Es la osa más grande
del firmamento,
para verla mejor
buscas aumento.


(La Osa Mayor)

Una taronja gegant,

que pel cel va rodolant.

Què és?

Que és allò que tothom pren
i ningú no s’ emporta?

Sóc l’estrella més gran,

per la nit dorc

i pel dia vaig ballant

Fa llum sense ser un llum

i de vegades ens crema,

al capvespre s’adorm

i al matí ens desperta.

Qui és el qui es lleva
més de matí del món
i de vespre
és el primer que s’ adorm?

Diuen que sóc el rei, i no tinc regne;

diuen que sóc ros, i no tinc cabells;

diuen que camine, i no em moc;

i arreglo rellotges sense ser rellotger.

Qui sóc?

Enlluerna més que un cresol

i de vegades ens crema,

per la nit s’apaga

i pel dia es desperta.

Què és?


Em diuen turista del firmament

doncs a tots visito

en algun moment.

Qui sóc?

Em llevo, et desperto,
t’escalfo, et faig llum,
si un núvol em tapa
tot queda com fum.

Vola com un ocell

i mai no es fa vell.

Quan ell volta

tot ho fa alegrar;

el veiem però no el podem mirar

i quan se’n va a dormir

tot ho fa entristir.

Quan ell s’aparta: el cerquem,

i si s’acosta massa: marxem.

Un pa bullent, lluent,

que alegra a tota la gent.

No hi ha res més trist

que un estiu sense ell.

Què és?

Una cosa, al·leluia!

que es fica dins el riu

i no es mulla

Redó, redonet com un botonet

i qui em troba a l’estiu

ha de ficar-se barret.

Quina cosa és eixa cosa

que es remulla en el riu

i no és banya?

Una gran bombeta

penjada al cel

que de dia balla

i per la nit es fica un vel.

(el sol)

Ell és d’or, jo sóc de plata,
i quan surto a passejar
ell se’n va a dormir a casa.


(la lluna i el sol)

Una cistella d’avellanetes
que la nit les escampa
i el dia les arreplega.


Un ramat d’ovelles
que pasturen de nit
i no duen esquelles.


Un plat d’avellanetes
que de nit surten
i de dia estan amagadetes.


Sempre quietes
sempre inquietes,
dormint de dia
i de nit despertes.


Com més de nit es fa
més se’n veuen.

(les estrelles)


Per les estances del cel
es passeja un donzella,
vestida de robes blanques
i brillant com una estrella.


Què cosa és aquella
que al cap d’un mes
ja és morta de vella?


Va sempre de viatge
sense maleta ni bastó,
hi ha dies que sembla un formatge
i altres una tallada de meló.


De nit corre pel terrat,
descobrint el que s’hi amaga,
i de dia, vés si es plega,
ningú sap on s’ha amagat.


Només puc sortir de nit,
sense ésser lladre ni malvat,
i a penes vol sortir el sol
en un punt m’he amagat.


Una dona geperuda
i tot voltant de gent menuda.


Sembla d’or,
plata és ella;
més gran que la mar
i cap dintre una galleda.


Una preciosa
amb vestit daurat,
que sempre gira la cara
a un i altre costat.


Qui serà, serà,
que de nit ve
i de dia se’n va?


Una cosa rodona com un plat
que no hi cap en tot el mercat,
es veu i no es pot tocar
i a tothom fa amagar.


Una cosa com un plat
que roda tot el mercat,
tic-tac ja s’ha amagat.


Una cosa rodona com un plat,
gip jap, ja s’ha amagat.




A voltes sóc clara,
a voltes obscura
i no tinc dos dies
igual figura.


Haig de viure tot un mes
i només tinc quatre quartos,
vella de més de mil anys
i no me’ls he pas gastat,
més de mil anys penso viure
i encara els tindré ben guardats.

(la lluna)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: